Per Vicenç Ramírez, Jordi Gallego i Joaquim Valls

Dades tècniques

Superfície: 587.000 km2, és la quarta illa del món en superfície.
Nombre d'habitants: 14.000.000, la meitat dels quals viuen a la capital ANTANANARIVO, que amb el nom popular abreujat és anomenada TANA, i la majoria són de raça negra.

Plànol amb recorregut marcat.

Raça i tribus: hi ha 18 ètnies i la més nombrosa és la dels merina.

Cada ètnia té els seus costums, les seves tradicions, la seva religió i el seu territori. Els habitants de Madagascar es diuen malgatxes. Els malgaixos de la part oest de l'illa tenen les faccions més africanes i els de l'est tenen faccions més asiàtiques a causa de la immigració.

El clima és totalment tropical: calorós i humit a l'època de pluges, que va de gener a març -període en què és desaconsellable d'anar-hi perquè moltes carreteres queden impracticables i hi ha perill de ciclons.

La resta de l'any és calorós i sec. S'ha de tenir en compte que a l'altiplà i a les muntanyes les nits són fredes.

Religió: un 7% són musulmans i un 41% es reparteix en parts iguals entre catòlics i protestants. La resta practica la religió tradicional malgatxe.

Fauna i flora: s'han desenvolupat a part de les del continent africà. Això fa que a l'illa existeixin moltes espècies úniques al món tant d'animals com de plantes. En l'apartat d'animals cal destacar els lemurs, els ocells, les granotes, i els camaleons, dels quals més de la meitat de tipus són endèmics de Madagascar.

En l'apartat de plantes cal destacar:
Flors: orquídies. A Madagascar n'hi ha més tipus que a tot el continent africà. Baobabs: són arbres mil·lenaris amb un gran tronc molt gran que emmagatzema una gran quantitat d'aigua. Tenen poques fulles.

Bambús
Madagascar s'està desertitzant a causa del costum de cremar els boscos per obtenir cultius i pastures. Quan s'han esgotat cremen els del costat i així successivament. Aquest costum està prohibit però es continua fent.

El malgaix és la llengua pròpia del país, que incorpora alguna paraula francesa. Tothom parla el francès, encara que de vegades es fa difícil d'entendre.

Turisme: Al cap de l'any no tenen més de 50.000 turistes. Hem de tenir en compte que el país és més gran que Espanya. És obligatori tenir visat per entrar-hi. Com a curiositat: el nostre número de visat tret a final de 1999 era el 250 de tot Espanya; això ens dóna una idea de la quantitat de gent que visita l'illa.
Madagascar és un paradís per a la pesca, el submarinisme, l'estudi de les espècies animals i vegetals úniques al món i també és un paradís per al turisme sexual, a causa de les condicions de misèria en què viu la població.

VALORACIÓ I IMPRESSIONS

L'illa de Madagascar o dels Esperits és realment un món perdut en tots els aspectes, en la mesura que avui existeixen móns perduts. En aquesta illa es troben espècies vegetals i animals úniques al món.

També és un món perdut quant a infraestructures. La xarxa de carreteres gairebé no existeix perquè no les poden mantenir. L'asfalt ha desaparegut i tot són carreteres de terra, que a l'època de pluges queden impracticables, per la qual cosa grans parts del país queden incomunicades durant diversos mesos. No és aconsellable llogar un cotxe sense xofer perquè en tota l'illa hi ha poquíssims senyals de trànsit. Per fer 100 km pots trigar 10 hores perquè la carretera es troba en molt mal estat. Molts ponts han desaparegut per l'acció dels ciclons i són substituïts per ponts podríem dir que "artesanals" o bé per barcasses que et transporten a través del riu. Les línies de tren tampoc funcionen, només hi ha dos petits trams en tota l'illa que estan en funcionament i que també deixaran de fer-ho quan s'espatllin les màquines perquè no les poden arreglar per falta de diners i materials.

El paisatge alterna grans zones gairebé desèrtiques produïdes pels incendis provocats durant molts anys per aconseguir pastures i terrenys de cultiu, amb zones de selva tropical, cada vegada més reduïda per la desforestació progressiva.

A la costa hi ha extenses platges de sorra blanca amb palmeres, a la vora de les quals trobem petits poblats de gran bellesa, amb cases fetes amb fang o canyes.

Dels 14.000.000 d'habitants, 7.000.000 malviuen a la capital, Tana. Com a totes les capitals, és aquí on es pot trobar un índex més alt de misèria i el reflex agreujat de totes les mancances que pateix el país, per la concentració de població i la manca dels recursos més bàsics. Sovint quan parlem d'un país amb molta misèria donem com a exemple el nom de l'Índia, però creiem que Madagascar o es troba al mateix nivell o gairebé per davant. Un dels aspectes que ho confirma és el gran nombre de persones que s'ofereixen sexualment al visitant: el turisme sexual s'ha convertit com en molts altres llocs del Tercer Món, en una de les principals fonts d'ingressos per a les famílies. La situació de la població també porta que hi hagi un gran nivell de delinqüència, que fa que passejar per la capital sigui perillós pels robatoris. És lògic que els turistes siguin els objectius més preuats, per això cal anar amb molt de compte amb els equips de fotografia i amb els diners i els documents. No se n'ha de fer ostentació. La situació canvia quan ens allunyem de la capital, aleshores no tens cap problema perquè bàsicament la gent de l'illa és oberta, amable i molt simpàtica.

El menjar és bo i barat. L'ingredient principal és l'arròs bullit acompanyat de carn de cebú, sobretot, i de peix fregit a la costa.

La majoria dels hotels i restaurants, les empreses de viatges, de submarinisme, de pesca, estan regentades per europeus, sobretot italians. Per poder ser propietari de negocis a Madagascar és obligatori estar casat amb una persona del país, però el terreny sempre pertany a l'Estat, al govern.

Aquest govern és una república amb un president vitalici com a la majoria de països africans, el qual normalment es comporta com un governant totalitari i atresora les riqueses més importants de l'illa.

El nivell sanitari de la població és baixíssim i encara avui pateixen epidèmies de còlera i pòlio, a més de la malària, que és la malaltia més freqüent. També hi avança significativament la SIDA.

LLOCS MÉS INTERESSANTS DEL NOSTRE RECORREGUT:

ILLA DE SAINTE MARIE

És una illa paradisíaca d'una superfície aproximadament com Eivissa. Compta amb 2.600 habitants i extenses platges de sorra blanca. Lloc ideal per fer submarinisme i relax. Durant els mesos de juliol i agost és un bon observatori de les balenes, al costat de les quals es pot nedar, perquè durant aquests dos mesos es queden als seus voltants per criar.

TREN FIANARANTSOA-MANAKAR

Recorregut amb un dels pocs trens que funciona a l'illa. Connecta les dues ciutats a través de poblats. El tren és fantàstic -segurament ho és més per a nosaltres que per a les persones que hi han de viatjar cada dia!-. La fressa de les rodes i les vies a causa del mal estat en què es troben presagia un descarrilament que, per sort, no s'acaba de produir. Un trajecte en tren és una experiència obligada per a tothom que vagi a Madagascar, perquè et transporta a una altra època i et fa viure sensacions autèntiques, alhora que t'apropa molt significativament a la gent del país.

DESCENS EN PIRAGUA PEL RIU TSIRIBIHINA

És un riu ample i poc fondo d'aigües vermelloses, que passa al voltant de camps i entre penya-segats. La durada de l'excursió és de tres nits i quatre dies, amb una piragua feta d'un tronc de 13 m de llarg per ½ m d'ample.
Ideal pel paisatge, la fauna i la flora i, alhora, per fer-te una idea de com viu la població autòctona i com utilitzen el riu per als seus desplaçaments.

Aquesta excursió es pot fer amb una barcassa de motor -amb més comoditats- però la fressa dels vells motors trenca la calma i el relax que es respiren. És imprescindible portar repel·lent per als mosquits i protector solar.

TSYNGY DE BEMARAHA

"Tsyngy" en malgatxe vol dir "bosc de pedres", concepte que defineix amb exactitud aquesta realitat: una formació rocosa calcària amb una estructura torturada i amb uns cantons afilats com ganivets. És increïble, val la pena passar la calor que s'hi pateix i les incomoditats que hi ha per accedir-hi i poder-te submergir en el seu laberint de passadissos i grutes. N'hi ha dos: el petit i el gran. És recomanable deixar el gran per al final per la seva majestuositat i les seves dimensions.

ILLA DE NOSY BE

Està situada al nord de Madagascar i és la més turística de totes. És un lloc ideal per fer submarinisme, en què trobaràs el tauró balena i amb una mica de sort podràs nedar al seu costat a vint metres de profunditat i observar com s'alimenta. És una experiència inoblidable. També és un lloc ideal per a la pesca esportiva atesa la riquesa de les seves aigües. Si no vols fer cap d'aquestes activitats, pots gaudir de les seves meravelloses platges de dies i del fabulós ambient nocturn de les nits.

Potser és el punt ideal per concloure el viatge a Madagascar i posar punt i final a totes les vicissituds i les incomoditats passades durant el recorregut per l'illa.

Conclusió
En resum, Madagascar és un destí recomanat per als qui vulguin viatjar amb motxilla i no tinguin pressa. Agradarà a les persones a qui no importin les incomoditats i els insectes -veritables plagues, de vegades- i, en canvi, els agradi estar en contacte amb la gent del país, a més de fer excursions dures tant per terra com per mar. Creiem que pel preu i per l'oferta aquesta situació canviarà ràpidament, per la qual cosa cal aprofitar viatjar-hi ara.