| |
| EDITORIAL |
| REGIDORS |
| ACTUALITAT |
| QUI SOM |
| CONTACTE |
| Editorial 3 de Febrer de 2011 |
RETRATATS El desconcert regna en les files del PSC. Les seves crítiques queden en no res només minuts després de formular-les. Amb el seus comentaris catastrofistes sembla que proclamin l’arribada de l’apocalipsi. Primer va ser el transport escolar, quan no sabien ni el recorregut del bus. Després va ser l’escola de música, quan ni es pensaven que des del govern fóssim capaços de planificar el projecte amb tanta celeritat. També amb les mainaderes, quan augmentem l’oferta de serveis al més petits i sembla que desconeguin que hem obert una nova escola bressol. També la nau de carnaval era impossible pel PSC i ara serà una realitat, a pesar del vot en contra del PSC,ICV i l’abstenció de ERC. Però la última és la que resulta més còmica de totes i en la que queden retratats. La mateixa setmana que es critica des de les pàgines d’Ancora que no s’ha avançat en el Pla de Barris i que tot està aturat, va el govern i...aprova definitavent el pla de millora urbana de la Plaça del Puig. Ara ja només ens falta la tramitació local que ens permetrà avançar properament cap a la remodelació de la Plaça. I per si no n’hi hagués prou, en el ple municipal el PSC intenta polititzar temes relacionats amb el personal de l’ajuntament. En definitiva posar pals a les rodes per aturar l’aprovació del pressupost municipal en un últim intent a la desesperada. Però hi ha coses amb les que no s’hi val fer política i no s’hi val tot. I aquesta n’és una. I menys venint de l’antic regidor de personal que no s’ha caracteritzat per una gestió exemplar de la seva àrea. Desesperats i a la deriva. I ara a més, retratats. Felicitats. --------------------------------------------------------- Editorial 17 de Gener de 2011 I PER MOLTS ANYS Aquesta setmana acaba el termini d’exposició pública dels comptes municipals pel 2011. Com ja és sabut el pressupost municipal s’ha reduït en 3 milions d’euros respecte al de l’any anterior degut a la situció econòmica actual i al fet de no incrementar els impostos sobre els ciutadans. Tot i això, la dotació econòmica en matèria d’educació i serveis socials s’incrementa respecte anys anteriors. Com és possible? es pot preguntar algú. Doncs perque els pressupostos municipals marquen les prioritats de l’equip de govern : una gestió seriosa, de contenció amb la despesa, de rigorositat amb l’execució i d’ampli abast ciutadà. Intentem arribar a totes les necessitats del ciutadans. Feia vint anys que no s’aprovava un pressupost durant un mes de desembre. Amb només 8 vots en contra de 21. Un govern de només 9 mesos de vida. Potser sembla que per l’esforç que s’està fent i per la feia que s’està desenvolupant faci molt més, però no, tot això en només 9 mesos. El secret? Idees clares, treball i constància. Res més. De fet és fa difícil de justificar un vot en contra a l’increment de la despesa en educació, o a l’increment en els recursos econòmics destinats a les persones que més ho necessiten o votar en contra d’invertir en l’Asil Surís o en el Sant Feliu Gent Gran. O votar en contra de dignificar l’entrada al cementiri. O de crear noves àrees d’esbarjo. O de millorar les condicions de les colles de Carnaval, dignificant un espai per realitzar el seu treball, una reivindicació històrica que sempre havia estat ignorada. O votar en contra de millorar els carrers del municipi. La llista és llarga i l’espai limitat, però la votació en contra del PSC i d’ICV i la presentació d’al.legacions només respon a la frustració de veure com des de Tots per Sant Feliu els superem en determinació, claretat, gestió i feina feta. I per molts anys! ---------------------------------------------------------- EDITORIAL 22 DE NOVEMBRE 2010 TOT PERDUT, TOT CREMAT La crítica política a l’acció d’un govern forma part de la normalitat democràtica. El contrast d’idees, de pensament i de maneres de fer són les caracterísitiques del joc democràtic. Tot això s’enten. Però el que no s’enten és el voler cremar-ho tot. Més enllà de la discrepància entre formacions i persones hi ha la institució. Una institució que mereix un respecte i una lleialtat. Una lleialtat que va faltar en el cas de la batuda policial a la deixalleria que es va produir la setmana passada. La crítica del PSC a l’acció policial i a l’Alcalde de la ciutat per aquesta acció són una mostra més del terennà del PSC a nivell local. S’ha perdut el nord. Criticar una acció policial que esdevenia necessaria comporta la crítica als cossos de seguretat que van intervenir en l’acció. Criticar que l’alcalde primer utilitzes el diàleg i després, en veure que no funcionava, és passes a l’acció demostra la frustació que hi ha en el PSC. Una frustració per la inoperància de qui tenia les responsabilitats sobre la seguretat i no les va exercir, per desidia, per desconeixement o per despreocupació. Com es pot criticar que ara s’apliqui la llei? Unes crítiques i desqualificacions que només desqualifiquen a qui les fa, però que la intenció és afectar a la institució. I això no es pot permetre. No pot ser el “tot perdut, tot cremat”. La ciutat no s’ho mereix i esperem que aviat comenci a demostrar-ho. --------------------------------------------------------------
EDITORIAL 15 DE NOVEMBRE DE 2010 La feina de l’oposició no hauria de ser la de posar pals a les rodes a la gestió del govern, sino la de poder presentar alternatives i treballar millores. Res més lluny de la realitat local. El tristpartit , dins la seva deriva apocalíptica, té per objectiu aturar la marxa normal de l’Ajuntament. No només s’esforcen en intentar impedir o retrassar projectes de l’Ajuntament sino que també volen que no es faci front a les obligacions que té l’Ajuntament amb tercers o directament s’incompleixi la llei. Això és el que va passar en el darrer ple municipal. Una aprovació pressupostària que tenia com a objectiu el poder fer front a les despeses de l’Escola Bressol, la Llum de la Biblioteca o la reparació dels vehicles de la policia local, entre d’altres, va ser l’intent de bloqueig dels grups d’ICV, ERC i PSC. Amb l’agravant que també hi havia una part de les retencions salarials del funcionaris que ens han imposat des de el Govern de l’Estat, dirigit pel Sr. Zapatero i votat en el congrés, també, pels diputats de Girona amb el suport de les executives del PSC. Com s’entén això? Com és possible que es vulgui anar en contra del que marca la llei? Una llei feta pel PSC-PSOE amb el vist i plau dels socis de govern a la Generalitat, ICV i ERC. Tot això només s’enten per la pèrdua de la centralitat, la moderació i la responsabilitat. El PSC i ERC ho han perdut tot això, si és que ho van tenir mai. El PSC s’ha deixat endur pel radicalisme i pel nerviosisme electoral, fent declaracions més pròpies del ”hooliganisme” polític, i boicotejant la representativitat institucional de l’Ajuntament. Accions impròpies d’un partit democràtic amb aspiracions de govern. Encara que sigui a llarg, llarg termini per que a curt termini, amb aquests fets i declaracions, el lloc que els correspon és el que tenen en l’actualitat. --------------------------------------------------------------- EDITORIAL 2 DE NOVEMBRE 2010 ENTRE OCURRÈNCIES I REALITATS Aquesta setmana l’Alcalde, juntament amb la regidora de serveis socials, va presentar el que serà el nou Asil Surís del futur. Un projecte que pel que sembla té el suport de tots els grups de l’Ajuntament. Res millor per fer realitat un projecte que tot just ara comença. Està molt bé el suport en paraules, però cal molt més que les paraules per portar a terme realitats. La proposta que va fer l’Alcalde és una proposta possibilista i realitzable. Demanar que tot ho pagui la Generalitat és fer un brindis al sol i una manera elegant de negar que es creu en el projecte. Ja es veurà qui aposta seriosament pel projecte i qui no. Temps al temps. Sobta la proposta que s’ha fet des del PSC de que s’hi inclogui en el pressupost de 2011. Que no era prioritari ara fa uns mesos quan van fer els pressupostos de 2010? El fet és que ara s’han fet els contactes amb els departaments de la Generalitat i ara s’ha fet una planificació. I no ha estat fàcil fer-ho. No només s’ha lluitat per planificar, desenvolupar i obtenir una resposta favorable a la proposta de finançament, si no que també s’han hagut de salvar alguns pals a les rodes dels partits locals. No ha sigut fins al darrer moment quan s’ha vist que l’equip de govern ho portava a terme que s’ha produït la unanimitat. Tot i això ho celebrem i esperem que aquesta voluntat es mantingui quan arribi el moment de passar de la proposta a la realitat. I des de Tots per Sant Feliu estem per fer realitats, les ocurrències les deixem als altres. -------------------------------------------------------------------------------- EDITORIAL 18 D'OCTUBRE 2010 COM A MOSTRA UN BOTÓ Aquest dissabte és va celebrar un acte d’aquells que fan ciutat. El teatre municipal es va omplir de gom a gom per assistir a un concert inèdit a la nostra ciutat. La celebració dels 60 anys de l’escola de música va esdevenir un acte internacional amb la presència de 5 països, amb representants polítics i de joves músics de les ciutats agermanades. Una gran idea que va començar a gestionar-se el mes de maig i que ara al setembre es va acabar de concretar a Verbania. Segons va explicar l’alcalde, és la primera mostra de la feina que s’està fent per dotar de contingut als agermanaments. També es va comentar que s’estava preparant els intercanvis linguístics. Això ens demostra que no només s’està actuant a nivell local sino també internacional. I tot això en benfici de la ciutat i de la seva projecció. També aquesta setmana s’ha encarregat la contractació de la redacció del projecte d’obres de l’escola de música, tal com va anunciar l’alcalde que es faria en el darrer ple. En què queden les crítiques del tristpartit? En paper mullat. Criden, fan fressa i res més. Les obres de l’escola de música anirant endavant i la comèdia que fan darrerament ICV, ERC i PSC és això una comèdia. Amb tons tràgics, això sí. Però la paradoxa surt quan les accions de govern que fan TSF i CiU volen que siguin mèrit de l’oposició. Voler anar de procesor i picar campanes no pot ser. I mirar-se els braus des de la barrera és molt còmode, però poc valent. El govern actua i pren decissions. I des de Tots per Sant Feliu s’està demostrant que la ciutat va endavant a pesar de la situació econòmica actual. I continuarem obrint camí. -------------------------------------------- Editorial 6 de Setembre de 2010 La política de les mentides pot tenir el seu rendiment electoral, però no deixa de ser una manera poc ètica d’exercir la representatividat d’un partit polític. I això és precisament el que està passant darrerament entre els partits de l’oposició de Sant Feliu. Exercir la mentida i divulgar mitges veritats s’ha convertit en un “divertimento” que només porta al descrèdit del qui ho practica.
|
| Noves Seccions | ||
Carles Motas i López |
||
